Tots tenim un passat i la història del Teatre Victòria, a més de ser apassionant, està fortament arrelada al Paral·lel, doncs aquesta avinguda -situada actualment entre els barris d’Hostafrancs, Poble Sec i Raval- va ser, durant les primeres dècades del segle XX, l’epicentre del món de l’espectacle a Barcelona.

A principis de 1900, tot seguint les passes de París, s’hi van instal·lar diversos circs que, poc a poc i degut a la demanda del públic, van donar pas als cafès, als cabaret i als teatres fins a transformar els 600 metres de longitud -que antigament ocupava el Paral.lel- en la popularment coneguda com l’Avinguda del Teatre o la Via del Pecat. Diferents segments de població hi confluïen amb una mateixa finalitat: divertir-s’hi.

D’aquella època daurada, el Paral·lel encara conserva en actiu tres dels principals teatres de Barcelona: el Victòria, l’Apolo i el Condal. D’altres com El Molino i l’Español -als 80 es convertí en la discoteca Studio 54- romanen tancats a l’espera de una propera reobertura. Mentrestant, l’Arnau -antic Folies-Bergère- no té previst tornar a funcionar. Pel que fa als teatres ja desapareguts cal destacar el Delicias, el Cómico -dedicat, entre d’altres disciplines, a la boxa-, el Bataclan -freqüentat especialment per mariners-,  el Nuevo -va convertir-se en el primer cinerama del país-, l‘Olímpia, el Talia i el Pompeya.

Les llums de l’entreteniment mai no s’apaguen!

Els orígens del Victòria es remunten a l’any 1890 amb la construcció del ‘Pavellón de los Hermanos Soriano’. Va néixer com un barracot destinat a subhastes, però el 1905 s’hi va construir, adossat, un petit teatre que va anar adquirint protagonisme fins a convertir-se en un dels centres d’entreteniment més destacats del Paral·lel. Finalment, es va decidir edificar el Teatre Victòria, que va obrir les seves portes el 1916 amb una peça de vodevil en català, La primera relliscada, dirigida pel gran Josep Sampere -actor cabdal d’aquest gènere-.

Als anys 50 al Victòria es van poder veure obres catalanes com l’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol o Terra Baixa d’Àngel Guimerà; també s’hi organitzaven sessions infantils amb peces com els Pastorets o la Ventafocs de Josep Maria Folch i Torres, comèdies, sarsueles i concerts. Pel seu escenari, hi van passar grans intèrprets: Margarida Xirgu, Irene López de Heredia, Ernesto Vilches, Casto Sendra (“Cassem”) i Mary Sampere.

El Teatre Victòria ha estat gestionat per diferents empresaris fins que el 1986, Tres per tres va assumir la seva gestió i programació. En poc temps, van aconseguir posicionar al Victòria com la sala de programació teatral amb més públic de l’Estat Espanyol. El 1992 va ser remodelat i reestructurat, convertint-se així en un dels teatres més segurs, funcionals i moderns de Barcelona amb una capacitat per a 1.224 espectadors.