Història

Història

Història

El Teatre Poliorama es troba a la planta baixa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelonaa>. Des de la seva inauguració ‘any 1906 va obrir com una sala de cinema i durant anys es va projectar la millor filmografia del moment. Més tard va funcionar com a teatre –de 1937 a 1939 ser el Teatre Català de la Comèdia fins i tot va haver-hi uns anys en què va estar tancat. < es del febrer del 1985 mai no ha tornat a perdre el seu caràcter teatral:ren els temps del Centre Dramàtic de la Generalitat< i de Josep Maria Flotats, i el 1996, la gestió i programació del liorama va passar a les mans de  < res per 3 S.A. -< mpresa participada per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa-, que també gestionen el Teatre Victòria.

Temps d’entretenimentL’edifici modernista de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelonaa ser projectat per Josep Domènech i Estapà va ser inaugurat el 1894. A la planta baixa es va habilitar un local per fer-hi espectacles, els beneficis dels quals servissin per sufragar les despeses de l’entitat. < l 1899 es va obrir el Cine Martí< la primera sala de la ciutat construïda com a cinema. S’hi van estrenar els grans èxits del moment, rong>Jeanne d’Arc de Georges Mélièsi el 1903 va tancar per reformes. El 1906 va obrir com a Cine Poliorama, tot i que alternava el cinema amb funcions de teatre. La capacitat era llavors de 630 butaques. D’ençà fins ben passats als anys 30 s’hi van estrenar obres de teatre catalàm La Rambla de les floristes de Josep Maria de Sagarra.

El 1937 es va transformar en Teatre Català de la Comèdiadicat exclusivament al teatre, amb predomini d’estrenes d’autors catalans. Entre d’altres obres, van estrenar-se La fam de Joan Oliver, El casament de la Xela i El testament, versió de la novel·la de Xavier Benguerel, amb escena i decorats de mon Calsina. A més, van representar-s’hi obres catalanes de repertori: < rederic Soler, Albert Llanas, Àngel GuimeràIgnasi Iglesias i Santiago Rusiñol< entre d’altres.

De George Orwell a Joan Brossa
Durant la Guerra, incautat per la CNT-FAI, va ser escenari de tiroteigs protagonitzats per membres del P.O.U.M. i la C.N.T., que George Orwell va narrar a Hommage to Catalonia. Acabada la Guerra Civil espanyola, va ser adquirit per < edro Balañá va reobrir el 1939 novament com a cinema, amb el recuperat nom de Cine Poliorama. Tot i així, al 1940 s’hi va estrenar < strong>Escalera de color, sarsuela de Federico Moreno Torroba.

A 1963, va ser reformat i va tornar a obrir i, novament, va combinar el cinema i el teatre. Des del 1976, es dedica exclusivament al teatre < mb el nom de Teatre Poliorama. Entre el 1982 i el 1984 va estar tancat i, després d’una nova reforma, a càrrec de l’estudi rtorell-Bohigas-MacKay, el 1985 va obrir de nou. D’ençà, com a curiositat, al vestíbul s’hi pot gaudir d’un dels poemes visuals dean Brossa: el rellotge il·lusori.

La gestió del Teatre Poliorama va ser assumida pel Departament de Cultura de la Generalitat sota la direcció de ep Maria Flotats que va recuperar el nom de Teatre Català de la Comèdiaabans de marxar al TNC. Des de 1996, la gestió i programació l’assumeix l’empresa s per 3 S.A.. Des d’aleshores s’hi programa una àmplia oferta d’espectacles de qualitat com per exemple < em>Dakota i El Mètode Grönholmstrong> de Jordi Galceran o El Llibertí< /strong> d’Eric-Emmanuel Schmitt.