El Teatre Poliorama es troba a la planta baixa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Des de la seva inauguració a l’any 1906 va obrir com una sala de cinema i durant anys es va projectar la millor filmografia del moment. Més tard va funcionar com a teatre –de 1937 a 1939 va ser el Teatre Català de la Comèdia– i fins i tot va haver-hi uns anys en què va estar tancat. Des del febrer del 1985 mai no ha tornat a perdre el seu caràcter teatral: eren els temps del Centre Dramàtic de la Generalitat i de Josep Maria Flotats, i el 1996, la gestió i programació del Poliorama va passar a les mans de  Tres per 3 S.A. -empresa participada per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa que també gestionen el Teatre Victòria.

Temps d’entreteniment
L’edifici modernista de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va ser projectat per Josep Domènech i Estapà i va ser inaugurat el 1894. A la planta baixa es va habilitar un local per fer-hi espectacles, els beneficis dels quals servissin per sufragar les despeses de l’entitat. El 1899 es va obrir el Cine Martí, la primera sala de la ciutat construïda com a cinema. S’hi van estrenar els grans èxits del moment, Jeanne d’Arc de Georges Méliès, i el 1903 va tancar per reformes. El 1906 va obrir com a Cine Poliorama, tot i que alternava el cinema amb funcions de teatre. La capacitat era llavors de 630 butaques. D’ençà fins ben passats als anys 30 s’hi van estrenar obres de teatre català com La Rambla de les floristes de Josep Maria de Sagarra.

El 1937 es va transformar en Teatre Català de la Comèdia, dedicat exclusivament al teatre, amb predomini d’estrenes d’autors catalans. Entre d’altres obres, van estrenar-se La fam de Joan Oliver, El casament de la Xela i El testament, versió de la novel·la de Xavier Benguerel, amb escena i decorats de Ramon Calsina. A més, van representar-s’hi obres catalanes de repertori: Frederic Soler, Albert Llanas, Àngel Guimerà, Ignasi Iglesias i Santiago Rusiñol, entre d’altres.

De George Orwell a Joan Brossa
Durant la Guerra, incautat per la CNT-FAI, va ser escenari de tiroteigs protagonitzats per membres del P.O.U.M. i la C.N.T., que George Orwell va narrar a Hommage to Catalonia. Acabada la Guerra Civil espanyola, va ser adquirit per Pedro Balañá i va reobrir el 1939 novament com a cinema, amb el recuperat nom de Cine Poliorama. Tot i així, al 1940 s’hi va estrenar Escalera de color, sarsuela de Federico Moreno Torroba.

Al 1963, va ser reformat i va tornar a obrir i, novament, va combinar el cinema i el teatre. Des del 1976, es dedica exclusivament al teatre amb el nom de Teatre Poliorama. Entre el 1982 i el 1984 va estar tancat i, després d’una nova reforma, a càrrec de l’estudi Martorell-Bohigas-MacKay, el 1985 va obrir de nou. D’ençà, com a curiositat, al vestíbul s’hi pot gaudir d’un dels poemes visuals de Joan Brossa: el rellotge il·lusori.